Cultius

Del conreat, aproximadament un 40% és cereals (blat i ordi) i un 60% farratges (pràcticament la majoria raigràs d’un any -que en duri dos és excepcional-).

Aquesta combinació és la que ens permet fer molta rotació, en la que procurem sempre no repetir dos anys el mateix conreu. Aquesta rotació és: raigràs-blat-ordi, i entremig intercalant veça barrejada amb civada, sembrada a finals d’estiu, de manera que a l’hivern s’hi pot fer ordi.

Un altre tipus de farratge que fem és sorgo, sembrat a l’estiu després d’haver segat l’ordi. També fem panisset, de la família del mill, que va bé per aguantar etapes de poca pluja i permet ser pasturat per les ovelles.

Val a dir que comptar amb un ramat d’ovelles condiciona les feines i la seva programació. ‘Elles trien’ quan es pot fer algunes feines a la terra.

No utilitzem adob químic, sempre escampem el fems, i una mica de purí sorgit de les nostres granges.

El conreu és fet amb el sistema convencional de conrear la terra amb grada de discos i semi-gisel. No fem feines profundes ni voltagem la terra amb les arades.

Per les males herbes és clau la rotació, que les controla. Tot i així, cal dir que amb el cereal sovint hi surt fulla ampla, roselles, borrissol, ravenisses… i en aquest cas apliquem algun herbicida. En canvi amb el raigras, sorgo o veça i civada gràcies a les rotacions tampoc hem d’aplicar herbicides.

Per contribuir a evitar possibles escorxats o xaragalls que pluges o tronades d’estiu que es puguin produir i puguin erosionar el terreny, aquests conreus d’estiu es fan a partir de sembra directa (el sorgu, panisset i veça i civada).

Per acabar, apuntem que la majoria de temporades fem blat forment. El blat forment és una llavor històrica del Lluçanès, que es va recuperar fa uns anys a iniciativa de diversos agricultors, entre altres nosaltres i Mas Terricabras (d’Oristà) i que ho mantenim per amor a la terra, a la tradició i per la qualitat que té. La producció que genera és molt petita.